Dia 8-5-2010
Nervis, emocions, ja ha arribat la meva primera marxa de resistència, la Romànica de Navàs.
Per davant tenim 80 km i un desnivell acumulat de 4600 m.
La gent recull els dorsals, hi ha emoció.
Veig gent molt prepara amb gran experiència, que explica consells i anècdotes. Però un consell em va quedar "ves a disfrutar i a passar-ho bé i no pateixis si la primera vegada no surt tan bé com esperes". M'ho va comentar un noi de 50 anys que fa ja 5 o 6 edicions que participa.
El consell juntament amb l'Àngel el vem seguir.
18h, una gran traca i sortim, els primers surten empessos per una força que no sembla humana, la resta comencem a un bon pas regulant ja les forces.
A diferents punts trobem gent que ens anima i que va a donar suport als amics, pares, fills, marits, mullers i a tots els que passem per allí.
19:58h passem pel primer control, Sant Miquel de Castelladral un glop d'aigua, unes taronges i a seguir.
21h Darrera la muntanya apareix magestuòs el Castell de Cardona, que ens indica que arribem al primer avituallament, la vista és increible i fins i tot m'emociona.
22h Arribem a Santa Fe de Valldeperes, on trobem el control 2 i el primer avituallament. Allà hi ha l'Imma i tota la seva família que ens anima a seguir. Sopem i preparem els frontals i a caminar.
La nit ens cau a sobre i comença la pressió psicologia de caminar de nit, les temperatures ja baixen però estem animats.
Comencem a caminar, els frontals il·luminen però el camí és exigent, rocs, fang aigua i el peus una mica freds. L'Àngel comença a resentir-se del peu però anem fent camí.
Mantenim la mitjana, uns 5 km/h, si podem mantenir el ritme a les 12 a Navàs.
23:58 Passem pel control de Sant Esteve de Pujol de Planés (27 km, tot i que ens comenten que ja en portem 34 per què ens han desviat per culpa d'una rassa), 2 gots de coca-cola i a seguir. EL peu de l'Àngel empitjora i a la baixada em toca a mi, una patinada sobre unes pedres i una estrebada a la cuixa, la cosa ja no pinta bé.
Baixem el ritme, anem ja tocats, triguem una hora i a la 1h arribem a Sant Joan de Montdarn; aquí tenim la possibilitat d'abandonar i ens porten a Navàs.
Ho valorem, jo em plantejo poder seguir en solitari però psicologicament estic tocat i la cama em fa mal, i el proper punt d'evacuació està a Sant Martí de Puig-Reig a uns 18 km (4 hores aprox). L'àngel té clar que es retira i com em va dir "Una retirada a temps és una victòria".
Finalment a les 01'10h vem abandonar la marxa a Sant Joan de Montdarn (punt 31,7 k), hem après força per poder planificar millor aquest tipus de marxes de resistència.
Ens queden els bons records, alguna foto i noves coneixences i el més important, ganes de tornar-hi l'any que bé.
Sorpren veure la quantitat de gent que està molt ben preparada física i psicológicamente.
El meu isquio em va donar una bona lliço, que cal entrenar una mica més de nit i sobre terreny inestable...
Ara a recuperar les cames!!!
Que diumenge cal anar a fer el corriol!!!
I al setembre potser la MM’10.
