COLAPSATS--DESESCALEM--SEGUIM COLAPSATS

Avui desprès de forces anys he tornat a obrir el blog.

Portem ja dies de confinament, la paciència s'esgota però crec que cal dir a tothom que molta paciència, aquest mal xinat no marxarà.

Molts tenim companys que han estat infectats, parents que han marxat sense poder dir ni adeu...

El que senzillament vull dir és: Ens juguem el físic cada dia, entrem a treballar amb tots el epi's, fem la nostra feina al 200%%, i encara em de veure com la gent s'ho passa tot pel forro, ni mascaretesi sense vigilar res.
 .
Si no es vigila podem tenir un rebrot i llavors si que serà un desastre, el sistema s'esta descolapsant però els polítics els agrada dir que desescalem. Senyors em estat colapsats, els hospitals han anulat la feina de 6 setmanes i ara caldrà tornar a reprogramar, la primària s'ha reorganitzat en temps record, els transports, les compres la logística, tot ha a anant a tope i posant en risc la pròpia salut i la dels nostres familiars.
El col·lapse existeix i seguirem col·lapsats durant molts mesos així que tots paciència, primer les urgències i després la resta, se que esperar probes per familiars durant anys es dur però jo he esperat una proba per la meva filla durant 18 mesos...un dia us l'explicaré...

Ànims, salut i molta prevenció. I siguem intel·ligents quan utilitzem els serveis sanitaris.

La meva tercera MM

La meva tercera MM El dia 15 de setembre de 2012 vaig tornar a participar a la meva tercera mm Els companys d'aventura van ser el Jaume, el David i com a nova incorporació el Bep, naturalment varem trobar a faltar a la marta que aquest any no ha pogut participar pel genoll. Sortim a les 16:37 desprès de passar nervis a l autocar que com sempre va tard.

El David i el Jaume marxen corrents i el Bep i jo comencen la nostra MM caminant, seguint l'esperit, la filosofia de la marxa, davant nostre 24 h i 84,700 quilometres. Els nostres ritmes de caminar van ser molt compatibles durant tot el recorregut però psicològicament els dos ens varem donar molt suport en els moments mutus de crisi. Rialles, xerrar, futbol i silencis en moments de gran intensitat a les pujades.


 I pels moments mes apurats sempre portava a sobre les fotos de les meves nenes, l' Ester i la Xènia. Ha estat gracies al suport del Bep i la il•lusió que em feia dedicar-li una nova mm a les nenes que em van donar les forces suficients per arribar.


 Aquesta mm la defineixo potser com la mes dura, 21 hores, mal al peu des del km 30 i unes butllofes que una li vam posar nom (juanito). També he pagat la manca d un entrenament continuat i la poca constància que he tingut durant l'estiu, els excessos de menjar i que cal que vigili el meu perímetre abdominal més d'aprop. Però en resum, ha estat una grata experiència, he vist que el cervell, el cor, pot fer girar unes cames, i sempre donar un pas endavant i mai rendir-se.

 Moltes gracies companys i fins a la propera edició

 Gracies Ester i Xènia, pel vostre suport i amor

MATAGALLS MONTSERRAT 2011

MATAGALLS - MONTSERRAT 2011

UN nou repte aconseguit, he tornat a fer la MM, aquest any amb 19h i 56 minuts(83 KM). Anem millorant mica a mica.

Aquest any vàrem repetir la Imma, el Carles, el David, el Jaume i jo mateix i amb una nova incorporació la Davinia (era la seva primera marxa de resistència).

Aquest any les previsions eren de pluja durant la nit, però res més lluny de la realitat ja que el sorprenen va ser la calor que ens va aconpanyar durant tot el recorregut.

sortint ja de coll formic, el grup es va dispersar ja que menys la Davinia i jo els altres volien fer-ho corrent.

Tota la nit comunicats pel mòbil i el grup estava sempre unit i ens anavem animent mutuament.

Durant la nit la caminada es va anar endurint, pujant a cal Janot, quina calor!!!

Per fi, vem arribar a Sant Llorenç Savall, lloc on ens varem recuperar durant 15 minuts i llavors anar avançant fins a la sortida del sol que va coincidir al collet del Queixal i llavors la baixada fins a Vacarisses.
Allà ens varem separar amb la Davinia i vaig intentar avançar per millorar el temps.
I llavors la millor trobada del dia quan a Monistrol hi havia l’Ester, la Xènia( dins de la panxeta) i a la Carme, llavors si que em vaig carregar d’energia per afrontar la darrera pujada i arribar a Montserrat!!!

Una nova gran experiència i de cada caminada s’apren. Coses positives i negatives i sobre tot a millorar. Aquest any he vist que amb l’entrenament he millorat i que cara any nou amb l’arribada de la Xènia la meva vida donarà un nou tomb però segur que el 2012 li tornaré a dedicar alguna marxa o cursa (romànica de Navàs, bombers bombers 2012, circular d’Oliana, Carros de Foc, MM2012...)!!!

BOMBERS 2011

10 D'ABRIL 2011

Una nova cursa de Bombers a Barcelona, molta gent, molta calor, però el repte aconseguit, 55 minuts tot i no estar en la meva millor forma física.

Molts amics i cada anys augmentem el grup!!!

Ara a prepara el Corriol!!!

MATAGALLS MONTSERRAT 2010

El 18 de setembre, uns quants entre unes 3000 persones vàrem participar a la MM2010, el David, el Jaume, la Imma, el Joan Carles i jo mateix.

Era la meva segona marxa de resistència i l’emoció em tenia desbordat però també una mica espantat ja que desprès de la Romànica de Navàs vaig quedar força decebut.
El temps a Coll Formic no ens acompanyava, fred, pluja i nervis. A les 17:01 ens van donar la sortida, quin ambient, la gent animava, ens deien valents, moltes famílies s’acomiadaven I quedaven en retrobar-se a Montserrat I dins meu un dubte, arribaré?

La boira ens acompanya una estona, el David es destaca i el perdem ràpidament, comencem a trotar una mica però decideixo no forçar, ens queden moltes hores i la nit.
A coll de Poses hi arribem ja de nit, tothom menjant l’empanada, jo de moment segueixo conservant molt i no vull menjar massa i allà ens trobem amb la Carme i l’Ester, amb menjar apunt i cafè calentó i el mes important ens donen molts ànims i ens carreguen d’energia positiva. Deixo la motxilla i marxo amb la ronyonera i un paravent, els peus i les bambes van perfectes.
Una pujada infernal i per mi es va fer eterna, seguim caminant de nit, i començo a notar que vaig una mica just d’energia, em quedat tres, el Jaume i el David ja els he perdut, la Imma i el Carles segueixen amb mi, que llarg que es fa i encara no arribem a Sant Llorenç Savall. Arribem a Sant Llorenç, estic força desmuntat però menjo i sembla que em torno a animar, l’Ester em descarrega els bessons i m’anima (sort en tinc) I endavant.
La resta de la nit vaig donant-me ànims I vull superar aquest repte…
Arribem als donuts, el sol ja comença a despuntar, esgotat però allà apareix Montserrat, una sensació indescriptible, s’ha de ser-hi per sentir-ho, les paraules no ho expliquen. L’Ester i la Carme ens esperen, pobres tota la nit seguint a uns bojos que caminen. Canvi de mitjons i de pantalons i a seguir, un apòsit al dit petit del peu esquerra i a “tope”.
Arribo a l’estació de Vacarisses, allà ja marxo tot sol…
Monistrol, una mica d’aigua i comença la infernal pujada, la començo amb energia però un senyor que atrapo em comenta que m’ho agafi amb molta calma i li faig cas, pujo amb ell fins a les escales i allà ell decideix descansar, jo segueixo, ja veig el monestir.
Escales i més escales…
Per fi veig ja la rampa, els ulls se’m posen lluents, per fi ja arribo, molta gent ens anima, els fills abracen els pares , són els darrers metres I per fi ja soc a la plaça del monestir de Montserrat, emocionat, cansat, destrossat però sobretot molt i molt content d’haver-ho fet, 21 hores desprès de sortir de Coll Formic.
Tots vàrem arribar que és el repte que tots teníem, ara a preparar la del 2011.
Cal però fer una menció molt important i agrair a l’Ester i la Carme la seva gran tasca d’avituallament i d’intendència.
I per acabar haig de dedicar a l’Ester la MM2010, sense els ànims i el suport que em vas donar no crec que hagués arribat, moltes gràcies Ester.
Gràcies per fer que els nostres pensaments caminin junts i que ens els moments que veig que les forces m’abandonen tu ets allà per ajudar-me a seguir endavant. ;)

ROMÀNICA DE NAVÀS 2010

Dia 8-5-2010

Nervis, emocions, ja ha arribat la meva primera marxa de resistència, la Romànica de Navàs.
Per davant tenim 80 km i un desnivell acumulat de 4600 m.
La gent recull els dorsals, hi ha emoció.
Veig gent molt prepara amb gran experiència, que explica consells i anècdotes. Però un consell em va quedar "ves a disfrutar i a passar-ho bé i no pateixis si la primera vegada no surt tan bé com esperes". M'ho va comentar un noi de 50 anys que fa ja 5 o 6 edicions que participa.
El consell juntament amb l'Àngel el vem seguir.
18h, una gran traca i sortim, els primers surten empessos per una força que no sembla humana, la resta comencem a un bon pas regulant ja les forces.
A diferents punts trobem gent que ens anima i que va a donar suport als amics, pares, fills, marits, mullers i a tots els que passem per allí.
19:58h passem pel primer control, Sant Miquel de Castelladral un glop d'aigua, unes taronges i a seguir.
21h Darrera la muntanya apareix magestuòs el Castell de Cardona, que ens indica que arribem al primer avituallament, la vista és increible i fins i tot m'emociona.
22h Arribem a Santa Fe de Valldeperes, on trobem el control 2 i el primer avituallament. Allà hi ha l'Imma i tota la seva família que ens anima a seguir. Sopem i preparem els frontals i a caminar.
La nit ens cau a sobre i comença la pressió psicologia de caminar de nit, les temperatures ja baixen però estem animats.
Comencem a caminar, els frontals il·luminen però el camí és exigent, rocs, fang aigua i el peus una mica freds. L'Àngel comença a resentir-se del peu però anem fent camí.
Mantenim la mitjana, uns 5 km/h, si podem mantenir el ritme a les 12 a Navàs.
23:58 Passem pel control de Sant Esteve de Pujol de Planés (27 km, tot i que ens comenten que ja en portem 34 per què ens han desviat per culpa d'una rassa), 2 gots de coca-cola i a seguir. EL peu de l'Àngel empitjora i a la baixada em toca a mi, una patinada sobre unes pedres i una estrebada a la cuixa, la cosa ja no pinta bé.
Baixem el ritme, anem ja tocats, triguem una hora i a la 1h arribem a Sant Joan de Montdarn; aquí tenim la possibilitat d'abandonar i ens porten a Navàs.
Ho valorem, jo em plantejo poder seguir en solitari però psicologicament estic tocat i la cama em fa mal, i el proper punt d'evacuació està a Sant Martí de Puig-Reig a uns 18 km (4 hores aprox). L'àngel té clar que es retira i com em va dir "Una retirada a temps és una victòria".
Finalment a les 01'10h vem abandonar la marxa a Sant Joan de Montdarn (punt 31,7 k), hem après força per poder planificar millor aquest tipus de marxes de resistència.
Ens queden els bons records, alguna foto i noves coneixences i el més important, ganes de tornar-hi l'any que bé.
Sorpren veure la quantitat de gent que està molt ben preparada física i psicológicamente.
El meu isquio em va donar una bona lliço, que cal entrenar una mica més de nit i sobre terreny inestable...
Ara a recuperar les cames!!!
Que diumenge cal anar a fer el corriol!!!
I al setembre potser la MM’10.

CURSA DE BOMBERS 2010

Aquest any l’hem tornat a fer!!!

18000 persones inscrites, una gran mar blava de samarretes envaïr els carrers de BCN.

Cada any anem millorant.

El proper any ans aproparem ja una mica més a la sortida

Felicitats a tots

I a disfrutar dels quilometres...